Porto una munió d’anys esperant Godot malgrat saber amb certesa que mai no vindrà.
Que hi faig aquí? – us preguntareu –
Doncs mireu, deixar passar la vida mentre contemplo el paisatge.
*
El patiment físic es cura amb Nolotil, però l’intel·lectual no te cura.
*
Hi ha vida després dels poetes?
*
Si abans de néixer, als nadons els hi fessin un tràiler del que seria la seva vida, dubto molt que algun volgués sortir de l’úter matern de manera voluntària
*
El problema de la mort, no és on un va, sinó l’enrenou que deixa rere seu. Si almenys avisés, sempre podríem organitzar un comiat escaient.
*
Som tan insignificants, que ni tan sols en som conscients d'aquest fet.
*
Un ésser humà, pot llevar-se un dia pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant o ridícul, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies.
*
He vist passar la vida a través de dues pantalles, la de l’ordinador i la del parabrises del cotxe. Aixó si, sempre amb el rerefons de la radio.
*
Viatjar, viatjar sempre, no ser d’enlloc ni de ningú, sense lligams de cap tipus; una manera d’evadir-se de tot, de viure en un món imaginat, per oblidar-se de la difícil i dura realitat.
*
Fins i tot en aquest món imaginari, virtual, s’ha de ser honest.
*
Enganyar-se un mateix,és una manera de justificar mancances i errors propis mai admesos, però solem fer-ho sovint, donant sempre les culpes als altres o a les circumstàncies.
*
Ningú que tingués dos dits de cervell, deixaria que algú llegís aquests pensaments, però jo no soc ningú, car ningú es l’altre.
*
Sigues útil, encara que sigui una sola vegada i per una sola persona; però aixó sempre ho poden fer els altres.
*
En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins l’avorriment infinit.
*
M’agradaria volar com un ocell, poder marxar molt lluny, fins que les ales diguessin prou i aleshores esgotat, caure en un abisme profund, infinit.
*
*Una de les coses que més em molesta a la vida, és veure els meus propis defectes reflectits en les persones que més estimo.
*
Malgrat tot quan pugui dir, crec que qualsevol temps passat fou pitjor.
*
El que més em molesta de mi mateix, és el fet que, malgrat anys acumulant errors, continuo insistint-hi amb una perseverança lloable.
*
El meu pare, de vegades em pregunta que hi havia abans del Big-Bang; es veu que aquest assumpte el té molt encaboriat. A mi en canvi, no em preocupa gens; suposo que hi havia el mateix que abans i després de la mort, el no res.
*
M’agraden aquelles converses quotidianes i intranscendents, en les que pots divagar tranquil·lament, sense comprometre’t en res i acabar-les quan ho consideres oportú o decideixi fer-ho l’altre.
*
No hi ha rés més agradable que el riure d’un nen petit, segurament ens recorda a nosaltres mateixos quan encara érem feliços.
*
Portar un fill al món, és una tasca per a la qual no estem mai preparats, malgrat saber-ho, ho fem des d’una irresponsabilitat absoluta.
*
No crec en res, llevat la certesa de la mort.
*
Venim del no res i acabem en el no res, enmig d’aquest desori, ens avorrim, entestats en sobreviure.
*
Sobreviure, és el contrari de viure.
*
A la joventut se l’acusa de manca d’experiència. Es veu que volen que ja hagin comès els errors reiterats dels seus predecessors, abans de començar.
*
De fet, ser jove deu molestar molt, car els que no ho són, sempre els donen la culpa de tot.
*
La maduresa és un estat en el que, convençuts de saber-ho tot, ens adonem que no hem après gairebé res.
*
Els altres tenen manies, en canvi jo, tinc dèries, i ja sé amic Ribal que dèries es un sinònim, però el matís es important.
*
De la música m’agrada gairebé tot, i d’aixó que en un sentit pràctic se’n podria dir poc criteri, eufemísticament se’n diu ser eclèctic.
*
Els humans portem una munió d’anys buscant-li algun sentit a la vida, quan cada vegada em dona més la sensació que no en té cap, que simplement, no som res més que un accident de la naturalesa.
*
És molt possible que els homes més savis del món, siguin autèntics desconeguts per a tothom, temorosos de l’aprofitament dels seus coneixements per part del poder i dels necis.
*
Debades, els ecologistes i els il·lustrats ens avisen que la Terra està en perill. Tot i que, de fet, qui està amenaçada és l’espècie humana, puix la Terra ens sobreviurà molts milions d’anys, malgrat les atzagaiades que li puguem perpetrar.
*
Per més que corris, acabaràs arribant enlloc.
*
L’altre dia vaig renyar la meva filla Anna en referir-se a un senyor com a homosexual. “No recordo – li vaig dir – que em senyalis un a un els heterosexuals que veus pel carrer”
*
La Justícia, no és que sigui lenta,és que va marxa enrere.
*
Darrere d’una dona maltractada, hi ha un homenot frustrat per la seva pròpia incapacitat d’acceptar-la tal com és, igual o segurament superior a ell. Un home, no hauria de pegar mai una dona, potser seria millor que es limités a estimar-la i, a discrepar-hi si s’escau, però des d’una certa distància.
*
Sovint, els homes donem l’excusa que les dones son molt complexes; Tant de bo tinguéssim nosaltres la seva senzilla complexitat.
*
Quin pànic li tenen tots els Governs del color que siguin, a Internet. I és que cap d’ells, obsessionats en controlar-ho tot vol assumir que els ciutadans visquin en autèntica llibertat. Val a dir, que són molt conscients que aquest nou mitjà de comunicació global, no poden controlar-lo - de moment – però ja trobaran tard o d’hora la manera de fer-ho.
*
Veient com les tragèdies gregues continuen vigents després de més de vint segles, és evident que el nostre grau de consciencia i comportament com a humans, no ha avançat gens.
*
L’home no és tan sols un llop per a l’home, ho és també per a la resta d’espècies, entre elles la dona.
*
Els homes, hauríem de començar a canviar el concepte d’ajudar en les tasques de la casa, pel de compartir. I a més a més, fer-ho Ah! I sense rondinar.
*
Viure cada dia com si fos l’últim, malgrat saber que segurament hi haurà un demà igual de monòton i feixuc.
*
Si les persones fóssim veritablement honestes, reconeixeríem sense embuts que a qui més estimem, és a nosaltres mateixos.
*
Els homes tenim una facilitat innata per defugir compromisos, i no acceptar els fets consumats.
*
Si agaféssim el millor d’un home i una dona, el resultat en seria una noia.
*
La meva vida, deu haver estat molt poc interessant, car totes les històries que escric,haig d’inventar-me-les. Afortunadament, i a mida que han passat els anys, l’altra vida, la inventada ha guanyat protagonisme en detriment de la real, cada cop més feixuga i avorrida.
*
Estic convençut que el cinisme, és un invent masculí.
*
Si quan un es mor, diuen d’ell que era una bona persona, vol dir que no havia estat gran cosa més, i a mes, és fals, puix tots tenim la nostra part fosca.
*
No és cert que la prostitució sigui l'ofici més antic de la humanitat, abans ja hi havia el difícil ofici de viure.
Que hi faig aquí? – us preguntareu –
Doncs mireu, deixar passar la vida mentre contemplo el paisatge.
*
El patiment físic es cura amb Nolotil, però l’intel·lectual no te cura.
*
Hi ha vida després dels poetes?
*
Si abans de néixer, als nadons els hi fessin un tràiler del que seria la seva vida, dubto molt que algun volgués sortir de l’úter matern de manera voluntària
*
El problema de la mort, no és on un va, sinó l’enrenou que deixa rere seu. Si almenys avisés, sempre podríem organitzar un comiat escaient.
*
Som tan insignificants, que ni tan sols en som conscients d'aquest fet.
*
Un ésser humà, pot llevar-se un dia pensant en menjar-se el món i, qualsevol accident, insignificant o ridícul, l’aparta definitivament del paisatge. És la fragilitat de la nostra espècie, cura de vanitats i estultícies.
*
He vist passar la vida a través de dues pantalles, la de l’ordinador i la del parabrises del cotxe. Aixó si, sempre amb el rerefons de la radio.
*
Viatjar, viatjar sempre, no ser d’enlloc ni de ningú, sense lligams de cap tipus; una manera d’evadir-se de tot, de viure en un món imaginat, per oblidar-se de la difícil i dura realitat.
*
Fins i tot en aquest món imaginari, virtual, s’ha de ser honest.
*
Enganyar-se un mateix,és una manera de justificar mancances i errors propis mai admesos, però solem fer-ho sovint, donant sempre les culpes als altres o a les circumstàncies.
*
Ningú que tingués dos dits de cervell, deixaria que algú llegís aquests pensaments, però jo no soc ningú, car ningú es l’altre.
*
Sigues útil, encara que sigui una sola vegada i per una sola persona; però aixó sempre ho poden fer els altres.
*
En la història de la humanitat, l’únic que ha anat canviant al llarg dels anys, és la qualitat de la posada en escena, car l’argument i els actors es repeteixen incansablement fins l’avorriment infinit.
*
M’agradaria volar com un ocell, poder marxar molt lluny, fins que les ales diguessin prou i aleshores esgotat, caure en un abisme profund, infinit.
*
*Una de les coses que més em molesta a la vida, és veure els meus propis defectes reflectits en les persones que més estimo.
*
Malgrat tot quan pugui dir, crec que qualsevol temps passat fou pitjor.
*
El que més em molesta de mi mateix, és el fet que, malgrat anys acumulant errors, continuo insistint-hi amb una perseverança lloable.
*
El meu pare, de vegades em pregunta que hi havia abans del Big-Bang; es veu que aquest assumpte el té molt encaboriat. A mi en canvi, no em preocupa gens; suposo que hi havia el mateix que abans i després de la mort, el no res.
*
M’agraden aquelles converses quotidianes i intranscendents, en les que pots divagar tranquil·lament, sense comprometre’t en res i acabar-les quan ho consideres oportú o decideixi fer-ho l’altre.
*
No hi ha rés més agradable que el riure d’un nen petit, segurament ens recorda a nosaltres mateixos quan encara érem feliços.
*
Portar un fill al món, és una tasca per a la qual no estem mai preparats, malgrat saber-ho, ho fem des d’una irresponsabilitat absoluta.
*
No crec en res, llevat la certesa de la mort.
*
Venim del no res i acabem en el no res, enmig d’aquest desori, ens avorrim, entestats en sobreviure.
*
Sobreviure, és el contrari de viure.
*
A la joventut se l’acusa de manca d’experiència. Es veu que volen que ja hagin comès els errors reiterats dels seus predecessors, abans de començar.
*
De fet, ser jove deu molestar molt, car els que no ho són, sempre els donen la culpa de tot.
*
La maduresa és un estat en el que, convençuts de saber-ho tot, ens adonem que no hem après gairebé res.
*
Els altres tenen manies, en canvi jo, tinc dèries, i ja sé amic Ribal que dèries es un sinònim, però el matís es important.
*
De la música m’agrada gairebé tot, i d’aixó que en un sentit pràctic se’n podria dir poc criteri, eufemísticament se’n diu ser eclèctic.
*
Els humans portem una munió d’anys buscant-li algun sentit a la vida, quan cada vegada em dona més la sensació que no en té cap, que simplement, no som res més que un accident de la naturalesa.
*
És molt possible que els homes més savis del món, siguin autèntics desconeguts per a tothom, temorosos de l’aprofitament dels seus coneixements per part del poder i dels necis.
*
Debades, els ecologistes i els il·lustrats ens avisen que la Terra està en perill. Tot i que, de fet, qui està amenaçada és l’espècie humana, puix la Terra ens sobreviurà molts milions d’anys, malgrat les atzagaiades que li puguem perpetrar.
*
Per més que corris, acabaràs arribant enlloc.
*
L’altre dia vaig renyar la meva filla Anna en referir-se a un senyor com a homosexual. “No recordo – li vaig dir – que em senyalis un a un els heterosexuals que veus pel carrer”
*
La Justícia, no és que sigui lenta,és que va marxa enrere.
*
Darrere d’una dona maltractada, hi ha un homenot frustrat per la seva pròpia incapacitat d’acceptar-la tal com és, igual o segurament superior a ell. Un home, no hauria de pegar mai una dona, potser seria millor que es limités a estimar-la i, a discrepar-hi si s’escau, però des d’una certa distància.
*
Sovint, els homes donem l’excusa que les dones son molt complexes; Tant de bo tinguéssim nosaltres la seva senzilla complexitat.
*
Quin pànic li tenen tots els Governs del color que siguin, a Internet. I és que cap d’ells, obsessionats en controlar-ho tot vol assumir que els ciutadans visquin en autèntica llibertat. Val a dir, que són molt conscients que aquest nou mitjà de comunicació global, no poden controlar-lo - de moment – però ja trobaran tard o d’hora la manera de fer-ho.
*
Veient com les tragèdies gregues continuen vigents després de més de vint segles, és evident que el nostre grau de consciencia i comportament com a humans, no ha avançat gens.
*
L’home no és tan sols un llop per a l’home, ho és també per a la resta d’espècies, entre elles la dona.
*
Els homes, hauríem de començar a canviar el concepte d’ajudar en les tasques de la casa, pel de compartir. I a més a més, fer-ho Ah! I sense rondinar.
*
Viure cada dia com si fos l’últim, malgrat saber que segurament hi haurà un demà igual de monòton i feixuc.
*
Si les persones fóssim veritablement honestes, reconeixeríem sense embuts que a qui més estimem, és a nosaltres mateixos.
*
Els homes tenim una facilitat innata per defugir compromisos, i no acceptar els fets consumats.
*
Si agaféssim el millor d’un home i una dona, el resultat en seria una noia.
*
La meva vida, deu haver estat molt poc interessant, car totes les històries que escric,haig d’inventar-me-les. Afortunadament, i a mida que han passat els anys, l’altra vida, la inventada ha guanyat protagonisme en detriment de la real, cada cop més feixuga i avorrida.
*
Estic convençut que el cinisme, és un invent masculí.
*
Si quan un es mor, diuen d’ell que era una bona persona, vol dir que no havia estat gran cosa més, i a mes, és fals, puix tots tenim la nostra part fosca.
*
No és cert que la prostitució sigui l'ofici més antic de la humanitat, abans ja hi havia el difícil ofici de viure.
*
El principal problema de l’espècie humana, és l’espècie humana.
*
Si les dones manessin, la franquesa cotitzaria en borsa.
*
Ara que aviat seré avi, em pregunto on ensenyen a ser-ne, sense caure en el més absolut dels ridículs.
*
No hi ha res que tingui importància, som nosaltres, un per un, els que decidim que en té i que no.
*
De vegades em pregunto si és normal el fet de percebre els problemes personals de la gent amb la que em creuo pel carrer,
*
Em fascina també, la facilitat i inconsciència en que intentem – de bona fe – solucionar els problemes dels altres, oblidant-nos de fer-ho primer amb els nostres.
*
La vida no em fa gens de por, més temo la mort, car no en sé res d’ella, només que és el final de tot, per a mi, és clar.
*
El concepte de la moral canvia constantment, adequant-se, o sent adequada als temps i modes que li pertoquen viure,
*
Qui no hagi posseït mai res i, malgrat aquest fet hagi tingut el que necessitava, ha estat molt a la vora de l’estat de consciència que pot portar a la felicitat.
*
Detesto cordialment els diumenges, és una treva que se’m fa feixuga, car és el dia de la setmana que més em costa somiar.
*
Si no em dediqués a somiar constantment, a inventar-me històries inversemblants i fites inabastables, m’hauria tornat boig o ja hauria tallat en sec amb la vida. Viure, és molt complicat, espero que morir sigui més senzill.
*
M’agradaria molt ser plenament conscient en el moment de la meva mort, crec que és un dret acomiadar-te dels teus, i fer-ho també de tu mateix, car saps que no et tornaràs a trobar mai més, que en tancar els ulls per última vegada, et sentiràs envoltat per la foscor i una sensació, d’angoixa infinita..
*
De vegades des del safareig del pis, veig passar la vida sota meu, mentre va i ve en la seva cadència quotidiana i jugo a sentir-me com un petit déu controlador. M’agrada, fer de déu és fàcil, es tracta tan sols d’observar-ho tot i no comprometre’s en res, no prendre cap decisió.
*
Els humans, són una contradicció en si mateixos.
*
El Senyor E.M. Cioràn, un cop acceptat el fet inevitable d’haver nascut, tot i sent-ne totalment aliè, potser havia d’haver titulat un dels seus llibres com “de la inconveniència d’haver viscut”, puig el fet de néixer en si no és més que un accident inevitable un cop s’ha produït, però el fet d’haver viscut sí que és responsabilitat d’un mateix, des del primer a l’últim acte i des del moment en que tens estat de consciencia.
*
Curiós que ell,considerat per a molts l’apologista del suïcidi, acabés el viatge als 84 anys a París i de mort natural. Deu ser la contradicció de la que us parlava abans.
*
De fet, no ha estat ni més ni menys contradictori que qualsevol de nosaltres, simplement, ell n’era conscient.
*
El que veritablement ens mata, és la vida,
*
Si hagués de demanar perdó, de penedir-me de tot el que em sembla he fet malament al llarg de la meva vida, necessitaria viure molts anys.
Eh! Hi he dit només del que em sembla.
*
Malgrat m’agrada molt el “free-cinema” prefereixo mirar enrere amb ira, aixó si, continguda.
*
Em vaig adonar quer m’havia fet gran, el dia en que molt amablement,la Fundació Carreras va notificar-me que com ja havia complert 55 anys, no era vàlid com a donant de medul·la òssia. Aixó si, m’ho varen dir molt educadament i agraint la meva col·laboració.
*
Una de les frases més desafortunades que conec, es aquella que sovint s’empra: “Darrere un gran home, hi ha una gran dona”
*
Crec seria molt més correcte dir que “al costat d’un gran home hi ha una gran dona”, més que res per deixar les coses en el seu punt just, allunyat de la “subtil” misogínia de la frase primera.
*
El rovell del ferro es treu rascant-lo amb paper de vidre, el del cervell se’n va amb el paper dels llibres.
*
La bibliografia és la ruïna econòmica dels lectors àvids d’ampliar coneixements.
*
No hi ha res pitjor que els consells dels amics, darrere hi ha mala fe, o penediment d’actes propis.
*
Abans, el saber i l’experiència estaven en mans de la gent gran; actualment s’han bescanviat els papers, l’experiència s’ha perdut sobrepassada per la modernitat i el coneixement s’està esvaint. O potser és que el concepte d’experiència i coneixement han canviat?.
*
El meu pare, sempre m’està donant la tabola dient-me que s’ha de respectar la gent gran. No hi estic d’acord, puix s’ha de respectar a tothom que sigui digne de ser-ho, i no pel sol fet de l’edat.
*
Quan era jove, jo, no hi era. Quan sigui vell, jo, tampoc hi seré.
*
*
Si les dones manessin, la franquesa cotitzaria en borsa.
*
Ara que aviat seré avi, em pregunto on ensenyen a ser-ne, sense caure en el més absolut dels ridículs.
*
No hi ha res que tingui importància, som nosaltres, un per un, els que decidim que en té i que no.
*
De vegades em pregunto si és normal el fet de percebre els problemes personals de la gent amb la que em creuo pel carrer,
*
Em fascina també, la facilitat i inconsciència en que intentem – de bona fe – solucionar els problemes dels altres, oblidant-nos de fer-ho primer amb els nostres.
*
La vida no em fa gens de por, més temo la mort, car no en sé res d’ella, només que és el final de tot, per a mi, és clar.
*
El concepte de la moral canvia constantment, adequant-se, o sent adequada als temps i modes que li pertoquen viure,
*
Qui no hagi posseït mai res i, malgrat aquest fet hagi tingut el que necessitava, ha estat molt a la vora de l’estat de consciència que pot portar a la felicitat.
*
Detesto cordialment els diumenges, és una treva que se’m fa feixuga, car és el dia de la setmana que més em costa somiar.
*
Si no em dediqués a somiar constantment, a inventar-me històries inversemblants i fites inabastables, m’hauria tornat boig o ja hauria tallat en sec amb la vida. Viure, és molt complicat, espero que morir sigui més senzill.
*
M’agradaria molt ser plenament conscient en el moment de la meva mort, crec que és un dret acomiadar-te dels teus, i fer-ho també de tu mateix, car saps que no et tornaràs a trobar mai més, que en tancar els ulls per última vegada, et sentiràs envoltat per la foscor i una sensació, d’angoixa infinita..
*
De vegades des del safareig del pis, veig passar la vida sota meu, mentre va i ve en la seva cadència quotidiana i jugo a sentir-me com un petit déu controlador. M’agrada, fer de déu és fàcil, es tracta tan sols d’observar-ho tot i no comprometre’s en res, no prendre cap decisió.
*
Els humans, són una contradicció en si mateixos.
*
El Senyor E.M. Cioràn, un cop acceptat el fet inevitable d’haver nascut, tot i sent-ne totalment aliè, potser havia d’haver titulat un dels seus llibres com “de la inconveniència d’haver viscut”, puig el fet de néixer en si no és més que un accident inevitable un cop s’ha produït, però el fet d’haver viscut sí que és responsabilitat d’un mateix, des del primer a l’últim acte i des del moment en que tens estat de consciencia.
*
Curiós que ell,considerat per a molts l’apologista del suïcidi, acabés el viatge als 84 anys a París i de mort natural. Deu ser la contradicció de la que us parlava abans.
*
De fet, no ha estat ni més ni menys contradictori que qualsevol de nosaltres, simplement, ell n’era conscient.
*
El que veritablement ens mata, és la vida,
*
Si hagués de demanar perdó, de penedir-me de tot el que em sembla he fet malament al llarg de la meva vida, necessitaria viure molts anys.
Eh! Hi he dit només del que em sembla.
*
Malgrat m’agrada molt el “free-cinema” prefereixo mirar enrere amb ira, aixó si, continguda.
*
Em vaig adonar quer m’havia fet gran, el dia en que molt amablement,la Fundació Carreras va notificar-me que com ja havia complert 55 anys, no era vàlid com a donant de medul·la òssia. Aixó si, m’ho varen dir molt educadament i agraint la meva col·laboració.
*
Una de les frases més desafortunades que conec, es aquella que sovint s’empra: “Darrere un gran home, hi ha una gran dona”
*
Crec seria molt més correcte dir que “al costat d’un gran home hi ha una gran dona”, més que res per deixar les coses en el seu punt just, allunyat de la “subtil” misogínia de la frase primera.
*
El rovell del ferro es treu rascant-lo amb paper de vidre, el del cervell se’n va amb el paper dels llibres.
*
La bibliografia és la ruïna econòmica dels lectors àvids d’ampliar coneixements.
*
No hi ha res pitjor que els consells dels amics, darrere hi ha mala fe, o penediment d’actes propis.
*
Abans, el saber i l’experiència estaven en mans de la gent gran; actualment s’han bescanviat els papers, l’experiència s’ha perdut sobrepassada per la modernitat i el coneixement s’està esvaint. O potser és que el concepte d’experiència i coneixement han canviat?.
*
El meu pare, sempre m’està donant la tabola dient-me que s’ha de respectar la gent gran. No hi estic d’acord, puix s’ha de respectar a tothom que sigui digne de ser-ho, i no pel sol fet de l’edat.
*
Quan era jove, jo, no hi era. Quan sigui vell, jo, tampoc hi seré.
*
0 Comentaris