AFORISMES GOETHE




Qui vulgui negar la natura com a òrgan diví, ha de negar també tota la revelació. (2)

Totes les relacions existents entre les coses són veritables. L’error només és a l’home. En ell res no és veritable, llevat del fet que erra, que no pot trobar la relació amb ell mateix, ni amb els altres, ni amb les coses. (6)
El món raonable cal considerar-lo com un gran individu immortal que contínuament produeix el necessari i amb això es fa fins i tot amo del que és contingent. (10)
La percepció immediata dels fenòmens originals ens produeix una mena d’angoixa: sentim la nostra insuficiència. Només animats per l’etern joc del món empíric aquests fenòmens ens donen alegria. (16)


Com a científics som panteistes, com a poetes, politeistes, com a persones morals, monoteistes. (49)


La pietat no és un fi, sinó un mitjà per a arribar, mitjançant la més pura tranquil·litat d’ànim, a la més alta cultura. (54)


Hi ha teòlegs que voldrien que només hagués existit al món una sola persona, la qual Déu hagués salvat; llavors no haurien pogut existir heretges. (81)


La religió cristiana és una pretesa revolució política que, fracassada, esdevingué moral. (82)


El món actual no mereix que fem res per ell, ja que el món existent pot desaparèixer en el moment en què fem quelcom. Pels móns passat i futur sí que cal que treballem: per aquell, a fi de reconèixer els seus mèrits, per aquest, a fi de procurar elevar la seva vàlua. (98)


El millor govern, quin pot ser? Aquell que ens ensenya a governar-nos nosaltres mateixos. (99)


La majestat és la capacitat d’actuar justament o injustament sense pensar en la recompensa o en la sanció. (100)


Només reconeixem aquell que ens és útil. Reconeixem el príncep perquè veiem assegurats els nostres béns sota la seva protecció. Esperem d'ell que ens protegeixi de les adversitats interiors i exteriors. (103)


Hi ha dues forces pacífiques: el dret i el decòrum. (107)


Totes les lleis són intents d’aproximar-se a les intencions de l’ordre moral universal que determina l’esdevenir comú i individual del món (109)


Val més patir una injustícia que no viure en un món sense lleis. Per això cal que cadascú se sotmeti a la llei. (113)


No qüestionem sobre quin dret tenim de governar: governem. No ens preocupa si el poble té dret de destituir-nos; procurem que no caigui en la temptació de fer-ho. (116)


Abans de la revolució tot era afany; després, tot es convertí en exigència. (119)


La pretensió de qualsevol revolució és tornar a l’estat primitiu, sense lleis i sense vergonya (begards anabaptistes i sansculottes). (120)


Legisladors o revolucionaris que prometen al mateix temps la igualtat i la llibertat són visionaris o xarlatans. (121)


A la societat tots són iguals. No pot ésser fundada cap societat que no sigui sobre el concepte de la igualtat, però de cap manera sobre el concepte de la llibertat. La igualtat la vull trobar a la societat; la llibertat, concretament la llibertat moral que m’indueix a subordinar-me, l’aporto jo mateix. (124)


Es podria dir en broma que l’home només està fet de defectes, alguns del quals es consideren útils per a la societat, altres perjudicials, alguns es poden fer servir, d’altres, no. D’aquells se’n parla bé, se’n diuen virtuts; d’aquests se’n parla malament, se’n diuen defectes. (130)


No hi ha res més repel·lent que la majoria, ja que es compon d’uns quants capdavanters forts, de bergants que s’acomoden, de febles que s’adapten i de la massa que va rodolant al seu darrera, sense tenir ni la més mínima idea del que vol. (136)


Quan hom ha deixat de llegir els diaris uns quants mesos i els llegeix tots plegats, llavors veu el temps que perd amb aquests paperots. El món sempre ha estat dividit en partits i actualment més encara, i en qualsevol situació dubtosa el periodista afalaga més o menys l’un o l’altre partit i alimenta dia rera dia les simpaties o antipaties secretes fins que, finalment, arriba una solució de les coses i hom admira el que ha succeït com a fet diví. (142)


Ningú no crida més reclamant la llibertat de premsa que aquell qui vol abusar-ne. (145)


La tolerància, de fet, només hauria d’ésser una convicció transitòria: ha de conduir al reconeixement. Tolerar significa ofendre. (151)


Un error de l’anomenada Il·lustració: atribuir una complexitat a aquells homes la situació limitada dels quals no es pot canviar. (173)


No és agradable de viure amb qualsevol, així tampoc no és agradable de viure per a qualsevol. Qui entén bé això, sabrà apreciar al màxim els seus amics i no odiar ni perseguir els seus enemics; en canvi, l’home no aconsegueix fàcilment un avantatge més gran que quan pot reconèixer les virtuts dels seus contraris: això li dóna una gran superioritat. (184)


Escriure la història és una manera de desempallegar-se del passat. (193)


Ningú no pot jutjar més bé la historia que aquell que l’ha viscuda. Això els succeeix a nacions senceres. Els alemanys només poden criticar la literatura a partir del moment en què ells mateixos en tenen una. (217)


L’esperit viu i talentós que s’ocupa de les coses més properes amb intenció practica és el més bo del món. (233)


Tots els homes pràctics intenten fer el món manejable, tots els pensadors volen fer-lo a imatge de la seva idea. Fins a quin punt ho aconseguiran, ja ho veuran ells mateixos. (234)


No n’hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho; no n’hi ha prou de voler, cal també fer-ho. (235)


El que no s’entén, no es posseeix. (241)


No hi ha res més monstruós que una ignorància activa. (250)


El qui actua no té mai consciència; només en té el qui medita. (251)


Tant en l’observació com en l’acció cal distingir el que és assequible del que no ho és; sense això no es pot aconseguir gaire ni en la vida ni en el saber. (253)


Si una cosa em desagrada, la deixo o la milloro. (256)


Tothom sap apreciar allò que ha viscut, especialment el qui pensa i medita a una edat avançada; sent amb confiança i comoditat que ningú no li ho pot prendre. (277)


Veiem la nostra vida passada només com quelcom esmicolat, perquè recordem en primer lloc el que hem deixat de fer, els fracassos; i el que hem fet i aconseguit preval encara a la imaginació. (284)


L’amor a la veritat es mostra sabent trobar i apreciar la bondat a tot arreu. (292)


Per a copsar la veritat ens cal un òrgan molt més fi que per a defensar l’error. (293)


Als homes els disgusta que la veritat sigui tan senzilla. Haurien de pensar que encara els costarà prou d’aplicar-la pràcticament per tal d’aprofitar-la. (294)


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris